El món de les bicicletes clàssiques és molt peculiar. Està ple de bikers entusiastes i lliurats al col·leccionisme de models que van servir per forjar l’actual identitat del mountain bike. Si alguna cosa ha canviat radicalment en el BTT és el material que s’empra, el que fa que, mirar la bicicletes del passat, sigui un viatge en el temps cap a l’origen d’aquest esport que a dia d’avui és un esport de masses.

 

Com en altres aficions col·leccionistes, trobar el material més rar i en millor condició és l’objectiu principal. Molts dels bikers que van començar muntant sobre bicis d’acer, rodes de 26 “o frens cantilever guarden les seves bicicletes de l’època com un tresor. Internet ha ajudat a expandir la febre de les bicis clàssiques i cada vegada hi ha més gent enganxada, amb un considerable mercat de models retro o vintage molt actiu.

 

Des de la primera edició la Sea Otter Europe va apostar per convertir-se en un punt de reunió per a aquest tipus de bicicletes tan peculiars. El que va néixer com una iniciativa curiosa s’ha convertit en una referència mundial. I en un espectacle únic.  50 bikers s’enfundaven en roba ciclista dels 90 i pedalejaven sobre el circuit de XC de la Super Cup Massi a lloms de models de més de 25 anys.

 

No va ser l’única estrella de l’època, ja que allà també va estar Tinker Juarez, un dels mites dels 90 que encara segueix en actiu. A la graella de sortida vam poder veure a Ismael Lejarreta, pare d’Iñaki Lejarreta, que va rodar amb la bicicleta que va fer servir el malaguanyat biker basc per guanyar el campionat del món junior.

 

Per la graella de sortida, com si d’una desfilada de moda es tractés, vam poder veure els bikers i les seves bicicletes amb les millors gales d’època. Les emblemàtiques Klein Attitude van ser un dels models més presents i cridaners. No obstant això, són una de les referències que fa a bicis clàssiques. La seva espectacular decoració o conceptes com la potència i manillar units (que ara torna a estar de moda) les converteixen un tot un objecte de desig.

 

També vam poder veure models de quan el carboni començava a fer-se un lloc en el mercat, com la Scott Endorphin que va pilotar Josep Antoni Hermida en els seus inicis. Van abundar els models amb beines elevades, com les Alpinestars de l’època, i també vam veure les famoses i cridaneres rodes de pals de carboni, amb Spinergy com el model més famós i alguna que una altra Spin. Un altre concepte que s’ha rescatat i torna a veure, evolucionat, en l’actualitat.

 

Titani, alumini, acer, carboni … eren temps de proves i evolució i havia models de tot tipus. Això sí, el que no canviava era la mida de les rodes de 26 “. O l’emprar estrets pneumàtics amb càmeres a pressions impossibles avui dia. No hi havia una altra manera d’evitar les punxades. 3 plats i frens de cantilever era el més comú, i a molts ens costaria completar qualsevol trialera de l’actualitat amb una d’aquestes bicicletes i els seus manillars de poc més de 50 centímetres.

 

La prova va ser una festa acolorida amb l’imprescindible toc competitiu. Joan Llordella va ser el més ràpid en una jornada on el colorit i el bon ambient va ser la nota dominant.

 

Però no va quedar aquí l’aposta de la Sea Otter Europe per les clàssiques. Durant tots els dies es va poder veure un complet museu amb més de 20 models, excepcionalment cures, que van completar l’oferta de l’esdeveniment per a aquest tipus d’usuaris. Amb això, la Sea Otter Europe s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge per als aficionats a les clàssiques. Un esdeveniment en el qual veure les últimes novetats del mercat i els models amb què va néixer el mountain bike.